Teatre La Faràndula, Sabadell (2024)

Luis Cansino va fer gala del seu timbre en les primer incursions amenaçadores dibuixant els primers traços del personatge negatiu i l’acte va concloure amb un Te Deum molt contundent. A més, al segon acte, el baríton va acabar de perfilar el seu rol, Scarpia, deixant algunes de les millors interpretacions en el seu registre ‘imperial’, incloent també els matisos passionals dins de la crueltat del personatge.
Carles García Reche (“Diari de Sabadell”)

El barítono Luis Cansino, plenamente dueño de su instrumento, labró un Scarpia potente y cincelado mediante un fraseo de gran clase, resultando pérfido y sibilino.
Josep Subirá (“Scherzo”)

Excel·lent Luis Cansino en la pell d’un Scarpia ajustat a la teatralitat que Puccini demana a la partitura.
Jaume Radigales (“Diari ARA”)

Costa vèncer la temptació de donar a aquesta crítica el títol “Scarpia” davant l’aclaparadora creació del malvat personatge per part del baríton Luis Cansino. De veu rotunda i presència poderosa, Cansino va dibuixar un barone lúbric, sàdic i amb un sentit de l’humor sardònic que dominava l’escena amb un magnetisme malsà. Vocalment, va destacar per la intenció del seu cant, els mil accents i inflexions d’una línia de cant depurada i un instrument homogeni i contundent. Amb una comprensió total del text i un instint teatral imbatible, no es va limitar a “cantar bé”: va oferir una creació completa i brillant d’un rol que ofereix moltes possibilitats als cantants actors valents i amb caràcter com Cansino.
Meritxell Tena (“Núvol”)

Lució potencia y personalidad canora el Scarpia del barítono Luis Cansino, en un momento de madurez interpretativa que rubricó como el protagonista de calidad vocal y estilo más completo.
Jordi Maddaleno (“La Vanguardia”)

Saaremaa Ooperipäevad (2024)

El baríton Luis Cansino va encarnar amb aplom i contundència un Scarpia que, malgrat fer-se antipàtic, sol ser també un dels rols més aplaudits.
Albert Torrens (“Revista Musical Catalana”)

Luis Cansino se llevó el gato al agua con un Scarpia de muchos quilates que tuvo su cénit en un segundo acto absolutamente electrizante.
Antoni Colomer (“La Vanguardia”)

Las cerca de dos mil personas que llenaban la carpa-auditorio del Castillo de Kuressaare aplaudieron los momentos fundamentales de la ópera con elegancia y bravos ponderados, guardándose el estallido de entusiasmo para el final al valorar las prestaciones vocales de los tres principales protagonistas, entre ellos Luis Cansino, como Scarpia, en todo un segundo acto que es el plato fuerte de este montaje.
Xavier Cervantes (“Ara”)

Palau de la Música Catalana, Barcelona (2021)

También aportó tablas, talento y una voz pletórica -sobre todo en el 'forte'- el barítono Luis Cansino, dibujando hasta el más mínimo detalle del Barone Scarpia, convenciendo con gestos, miradas y golpes sobre las mesas.
Pablo Meléndez-Haddad (“El Periódico de Catalunya”)

Teatre Fortuny, Reus (2021)

Luis Cansino è un baritono in proficua carriera ormai da anni, ha avuto modo di farsi conoscere anche in Italia: io tra l’altro gli ascoltai il Rigoletto a Como e il Dulcamara a Sassari. Attivo sia nel campo della Zarzuela che nell’opera – fu Barnaba nell’ultima Gioconda al Gran Teatre del Liceu- ha qui composto uno Scarpia ideale, sia per il bel colore brunito e scuro della voce, che per altro si destreggia assai bene in acuto, che per l’interpretazione in cui ha messo in evidenza più che la crudeltà del capo della polizia, che comunque deve ingannare la disgraziata protagonista, la lascivia e, addirittura, il perverso feticismo del nobile Barone.
Andrea Merli (“Il teatre del Estero”)

Teatre Auditori, Granollers (2021)

El baríton Luis Cansino, pletòric com a Scarpia i bon coneixedor tant del personatge com de l’ofici.
Albert Torrens (“Revista Musical Catalana”)

Teatre La Faràndula, Sabadell (2021)

Luís Cansino té una veu molt interessant, expansiva, de volum i projecció suficients com per oferir un “Te Deum” destacable. El seu Scarpia provoca la repulsió esperable i és força creïble com a purità luxuriós i cruel. Canta amb autoritat i ofereix una composició prou digna del personatge.
Meritxell Tena (“Núvol”)

Luis Cansino semblava saber que Scarpia és un veritable caramel, gens enverinat perquè el verí és inherent a tan carismàtic personatge. El va desplegar amb tota la mala bava i sibil·lina versemblança, i és que aquí o es juga la carta del verisme o millor plegar. El baríton gallec ho sap i se’n va sortir amb escreix i dosis justes d’histrionisme reblant el clau quan i com calia.
Jaume Radigales (“Diari Ara”)

El barón Scarpia, óptimamente cantado e interpretado por el barítono gallego Luis Cansino, que mostraba una refinada ironía y una lascivia que hoy día lo habría llevado rápidamente a ser destituido, pero que en la época era de lo más “normal”.
Roger Alier (“La Vanguardia”)

Gens guinyolat ni histriònic, Luis Cansino va fer gala dels seus dots actorals: gest versemblant, auster i subtil en la maldat d’Scarpia, caracteritzant actituds clau en la psicologia del personatge –galant i maquinador a l’acte I i autoritari al II–. De fraseig fluid i intencionat, va matisar amb intel·ligència un antagonista prou contundent, un punt sibil·lí i gens lladruc.
Albert Ferrer Flamarich (“Diari de Sabadell”)