Palau de la Música Catalana, Barcelona (2021)

También aportó tablas, talento y una voz pletórica -sobre todo en el 'forte'- el barítono Luis Cansino, dibujando hasta el más mínimo detalle del Barone Scarpia, convenciendo con gestos, miradas y golpes sobre las mesas.
Pablo Meléndez-Haddad (“El Periódico de Catalunya”)

Teatre Fortuny, Reus (2021)

Luis Cansino è un baritono in proficua carriera ormai da anni, ha avuto modo di farsi conoscere anche in Italia: io tra l’altro gli ascoltai il Rigoletto a Como e il Dulcamara a Sassari. Attivo sia nel campo della Zarzuela che nell’opera – fu Barnaba nell’ultima Gioconda al Gran Teatre del Liceu- ha qui composto uno Scarpia ideale, sia per il bel colore brunito e scuro della voce, che per altro si destreggia assai bene in acuto, che per l’interpretazione in cui ha messo in evidenza più che la crudeltà del capo della polizia, che comunque deve ingannare la disgraziata protagonista, la lascivia e, addirittura, il perverso feticismo del nobile Barone.
Andrea Merli (“Il teatre del Estero”)

Teatre Auditori, Granollers (2021)

El baríton Luis Cansino, pletòric com a Scarpia i bon coneixedor tant del personatge com de l’ofici.
Albert Torrens (“Revista Musical Catalana”)

Teatre La Faràndula, Sabadell (2021)

Luís Cansino té una veu molt interessant, expansiva, de volum i projecció suficients com per oferir un “Te Deum” destacable. El seu Scarpia provoca la repulsió esperable i és força creïble com a purità luxuriós i cruel. Canta amb autoritat i ofereix una composició prou digna del personatge.
Meritxell Tena (“Núvol”)

Luis Cansino semblava saber que Scarpia és un veritable caramel, gens enverinat perquè el verí és inherent a tan carismàtic personatge. El va desplegar amb tota la mala bava i sibil·lina versemblança, i és que aquí o es juga la carta del verisme o millor plegar. El baríton gallec ho sap i se’n va sortir amb escreix i dosis justes d’histrionisme reblant el clau quan i com calia.
Jaume Radigales (“Diari Ara”)

El barón Scarpia, óptimamente cantado e interpretado por el barítono gallego Luis Cansino, que mostraba una refinada ironía y una lascivia que hoy día lo habría llevado rápidamente a ser destituido, pero que en la época era de lo más “normal”.
Roger Alier (“La Vanguardia”)

Gens guinyolat ni histriònic, Luis Cansino va fer gala dels seus dots actorals: gest versemblant, auster i subtil en la maldat d’Scarpia, caracteritzant actituds clau en la psicologia del personatge –galant i maquinador a l’acte I i autoritari al II–. De fraseig fluid i intencionat, va matisar amb intel·ligència un antagonista prou contundent, un punt sibil·lí i gens lladruc.
Albert Ferrer Flamarich (“Diari de Sabadell”)